Museu AGBAR

Ahir, dia 24 d’Abril, el nostre grup va fer la seva primera visita al Museu Agbar situat a Cornellà.

 

L'objectiu d'aquesta visita va ser apropar-nos a una espai lúdic, però educatiu per entendre d'una forma dinàmica el passat, present i futur de la gestió de l'aigua. 

Els motius pel qual hem escollit aquest museu és perquè va ser una de les primeres centrals que distribuia l'aigua del riu Llobregrat, a més, l'utilitzaven com a dipòsit. També, cal dir que, actualment, encara és un lloc on es bomebeja l'aigua del riu esmentat anteriorment, i que la subministra als municipis més propers.  

Aquest museu està constituit pels següents espais: 

• Plaça dels cedres, entrada.
•  Recepció
• Espai d'interpretació de la Central de Cornellà.
• Edifici d'Amargós i Samaranch
• Pas de Fums i Xemeneia
• Dipòsit Circular/ Segon dipòsit d'equilibri
• Cases dels treballadors/ El Taller
• Primer dipòsit d'equilibri
• Pou Fives Lille
• Pous
• Dipòsits d'equilibri actual
• Bosc de les aigües
• Botiga i restaurant

De tots aquests espais, nosaltres només vam visitar aquells que crèiem més interessants i útils per tal de realitzar el nostre treball. Aquests són:

• Edifici d'Amargós i Samaranch: 
• "L'evolució del suministrament de l'aigua"ens va premetre conèixer el passat i el present de la com s'ha distribuit l'aigua des dels egipcis fins ara, l'actualitat. 

 

 

En aquest video hem vist l'evolució de l'obtenció de l'aigua. 

Comença en l'època dels egipcis, amb el cargol d'Arquimedes que consisteix en extreure aigua a partir d'un pla inclinat, girat sobresí mateix, formant una rosca. 

El següent, consta de dos sistemes de politges. El seu funcionament és basa en fer rodar una roda que té una ranura en la seva perifèria que gira al voltant d'un eix que passa pel seu centre, aquesta ranura serveix perquè passi una corda que permet vèncer una càrrega, d'aquesta manera podem elevar pesos fàcilment d'una certa dificultat.

A continuació, veíem l'eina que van portar els musulmans a Espanya, s'anomena el cigüenyal egipci. El seu funcionament és senzill, ja que està composat per una barra amb un punt d'equilibri situat una mica més abaix del mig que serveix per fer pujar la galleda, col·locada a la part contraria, d'una manera menys pesada.

Seguidament, trobem el mecanisme bàsic de la màquina de vapor, que es situa sobre el segle XVIII. 

Finalment, relacionat amb l'actualitat, observem les bombes hidràuliques que bombegen l'aigua per tal de distribuir-la per tots els municipis.

•  "Sala de màquines": podem observar la diferència que hi ha entre les màquines que s'utilitzen en el present i les què s'utilitzaven quan es va crear el Museu.

Màquines actuals

Màquines antigues

•  Dipòsit circular/ segon dipòsit d'equilibri : Aquest espai, actualment, està destinat a acollir exposicions, concerts, espectacles i una llarga llista d’activitats però abans s’emmagatzemava l’aigua abans de ser impulsada cap a la ciutat. Aquest dipòsit, construït l’any 1954, amb 2.000 m3 de capacitat, va deixar de ser actiu el 2003, en ser substituït per un nou receptacle de molta més capacitat.

• Primer dipòsit d'equilibri.

 

 

•  Dipòsit d'equilibri actual. Es troba en la part exterior tancada del museu que només permet l'entrada a personal autoritzat i nosaltres només el vam poder veure des de fora.