Què paguem d'aigua?

Si desglossem la factura de l'aigua trobem quatre conceptes fixes, la tarifa de subministrament, el cànon de l'aigua, el clavegueram i l'IVA, i, en alguns municipis, altres conceptes que no estan directament relacionats amb el cicle de l'aigua, com per exemple: les tasques de gestió de residus.

Tarifa de subministrament

Aquesta depèn del consum i la tarifa de l'usuari segons l'operador. Les tarifes poden tenir estructures diverses encara que es basen en la quota fixa de servei i/o mínim de consum, part variable per blocs de consum, quota fixa o per blocs per la conservació de comptadors i connexions i, finalment, altres cànons i recàrrecs vinculats al servei. Aquesta tarifa la recapta directament l'entitat subministradora.

El cànon de l'aigua

És un impost amb finalitat ecològica  que va destinada a cobrir les despeses que pot originar la contaminació, les explotacions de les infraestructures i el manteniment dels cabals ecològics. El recapta  l'Agència Catalana de l'Aigua.

El clavegueram

El preu del clavegueram pot anar lligat al consum de l'aigua o, en certs municipis al valor cadastral, és a dir el valor del registre estadísitic que l'Estat determina per a mesurar els impostos. L'estructura de la tarifa té un compent fix i/o variable, però sol ser senzilla. En algun cas s'inclou conceptes relatius a la depuració i sanejament. Amb altres paraules, l'impost del clavegueram va destinat a sanejar i depurar les aigües residuals.

IVA (Impost sobre el Valor Afegit)

N'hi ha de diferents, en primer lloc, el subministrament d'aigua i el seu cànon és del 8%; en segon lloc, el tipus de quotes de conservació de comptadors i connexions és del 18% i finalment, en el clavegueram, depuració i/o sanejament està condicionat per la naturalesa de la tarifa.  

Entrevistes

Per tal de dur a terme la part pràctica del nostre treball hem estat buscant persones que ens puguessin respondre una sèrie de preguntes amb l'objectiu de poder avançar en el nostre treball d'investigació. Després d'haver anat al Museu de les Aigües tenim dues persones per demar-los una entrevista: la primera és la Sra. E.L del Museu Agbar i l'altra M.R responsable de la potabilitzadora de Sant Joan Despí.

El mail que els vam enviar a totes dues és el següent:

Benvolguda E i M,
Sóm un grup d'estudiants d'Educació Primària de Blanquerna . Estem elaborant un treball d'investigació sobre la gestió de les aigües a Barcelona per a l'assignatura de Coneixement del Medi. El nostre objectiu és cercar la informació necessària per elaborar una hipòtesi que respongui a la següent pregunta: La gestió de les aigües de Barcelona és adequada?
Voldríem saber si ens podríeu respondre unes qüestions via correu electrònic o si ens podríeu adreçar a la persona que ens pugui ajudar.
Li detallo el què voldríem saber:

1. Quins són els rius que subministren aigua a la ciutat de Barcelona? Per què aquests i no uns altres? Quina és la seva distribució per l'àrea de Barcelona?
2. Quin procés segueix l'aigua des que surt del riu fins que arriba a casa nostra?
3. Per què serveix una potabilitzadora? Quin és el seu procés?
4. Tots els rius passen per les mateixes potabilitzadores?
5. Cada riu té el mateix grau de contaminació?
6. Quin cost té potabilitzar l'aigua? Què el condiciona? Varia segons el barri?
7. Quin preu té el llitre de l'aigua? Varia segons el barri de Barcelona?
8. Tenint en compte la gestió actual, creu que el subministrament de l’aigua es pot acabar en un futur?
9. Es té en compte alguna alternativa en el cas que s'assequi un riu?
10. Es fan campanyes educatives de sensibilització?

Restem a l'espera,
Salutacions Cordials i gràcies.

La resposta que hem rebut és la següent:


Benvolguda Rocío,

En relació amb la petició d'informació que ens has tramès, t'informo que la màxima autoritat en màteria d'aigua (i de gestió de recursos) a Catalunya és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Considero que pel tipus de preguntes que ens formules ells et podran respondre millor que nosaltres.

Aigües de Barcelona som l'empresa adjudicatària del servei, encarregada de la captació, tractament i distribució de l'aigua a la ciutat de Barcelona i 23 municipis de l'àrea metropolitana.

De tota manera, t'ofereixo la possibilitat que vingueu a visitar la nostra ETAP situada a Sant Joan Despí. Si us interessa de venir-hi ens podeu trucar al 93 342 36 51 i concertar dia i hora.

Després de rebre aquest mail ens em posat en contacte amb l'ACA i ens ha atès molt amablement el Sr. Xavier Duran, amb qui divendres tenim una entrevista per poder parlar del tema i trobar respostes a les nostres preguntes.

Museu AGBAR

Ahir, dia 24 d’Abril, el nostre grup va fer la seva primera visita al Museu Agbar situat a Cornellà.

 

L'objectiu d'aquesta visita va ser apropar-nos a una espai lúdic, però educatiu per entendre d'una forma dinàmica el passat, present i futur de la gestió de l'aigua. 

Els motius pel qual hem escollit aquest museu és perquè va ser una de les primeres centrals que distribuia l'aigua del riu Llobregrat, a més, l'utilitzaven com a dipòsit. També, cal dir que, actualment, encara és un lloc on es bomebeja l'aigua del riu esmentat anteriorment, i que la subministra als municipis més propers.  

Aquest museu està constituit pels següents espais: 

• Plaça dels cedres, entrada.
•  Recepció
• Espai d'interpretació de la Central de Cornellà.
• Edifici d'Amargós i Samaranch
• Pas de Fums i Xemeneia
• Dipòsit Circular/ Segon dipòsit d'equilibri
• Cases dels treballadors/ El Taller
• Primer dipòsit d'equilibri
• Pou Fives Lille
• Pous
• Dipòsits d'equilibri actual
• Bosc de les aigües
• Botiga i restaurant

De tots aquests espais, nosaltres només vam visitar aquells que crèiem més interessants i útils per tal de realitzar el nostre treball. Aquests són:

• Edifici d'Amargós i Samaranch: 
• "L'evolució del suministrament de l'aigua"ens va premetre conèixer el passat i el present de la com s'ha distribuit l'aigua des dels egipcis fins ara, l'actualitat. 

 

 

En aquest video hem vist l'evolució de l'obtenció de l'aigua. 

Comença en l'època dels egipcis, amb el cargol d'Arquimedes que consisteix en extreure aigua a partir d'un pla inclinat, girat sobresí mateix, formant una rosca. 

El següent, consta de dos sistemes de politges. El seu funcionament és basa en fer rodar una roda que té una ranura en la seva perifèria que gira al voltant d'un eix que passa pel seu centre, aquesta ranura serveix perquè passi una corda que permet vèncer una càrrega, d'aquesta manera podem elevar pesos fàcilment d'una certa dificultat.

A continuació, veíem l'eina que van portar els musulmans a Espanya, s'anomena el cigüenyal egipci. El seu funcionament és senzill, ja que està composat per una barra amb un punt d'equilibri situat una mica més abaix del mig que serveix per fer pujar la galleda, col·locada a la part contraria, d'una manera menys pesada.

Seguidament, trobem el mecanisme bàsic de la màquina de vapor, que es situa sobre el segle XVIII. 

Finalment, relacionat amb l'actualitat, observem les bombes hidràuliques que bombegen l'aigua per tal de distribuir-la per tots els municipis.

•  "Sala de màquines": podem observar la diferència que hi ha entre les màquines que s'utilitzen en el present i les què s'utilitzaven quan es va crear el Museu.

Màquines actuals

Màquines antigues

•  Dipòsit circular/ segon dipòsit d'equilibri : Aquest espai, actualment, està destinat a acollir exposicions, concerts, espectacles i una llarga llista d’activitats però abans s’emmagatzemava l’aigua abans de ser impulsada cap a la ciutat. Aquest dipòsit, construït l’any 1954, amb 2.000 m3 de capacitat, va deixar de ser actiu el 2003, en ser substituït per un nou receptacle de molta més capacitat.

• Primer dipòsit d'equilibri.

 

 

•  Dipòsit d'equilibri actual. Es troba en la part exterior tancada del museu que només permet l'entrada a personal autoritzat i nosaltres només el vam poder veure des de fora.

Els barris

Vam extreure les mostres d'aigua de dos barris diferents: Sarrià i el Raval. La idea era extreure-les de dos barris aparantment diferenciats. Tanmateix, hem volgut fonamentar aquesta idea tenint en compte diferents fonts d'informació i destacar la situació socioeconòmica que tenen.

Tenint en compte que el dos barris formen part de la mateixa ciutat geogràficament estan situats en llocs diferents tal hi com es pot comprovar en el següent mapa.

En primer lloc, el barri de Sarrià és un barri que forma part del districte de Sarrià- Sant Gervasi. Va ser vila independent fins que va ser annexada a Barcelona cap el 1921, malgrat que els sarrianencs no hi estaven d'acord. Inicialment la vila fou una zona dedicada al sector agrícola però més tard va atreure famílies benestants, hi ha una dita popular que ho reflecteix: "Sarrià: vent, torrents, torres i convents."

Actualment el districte de Sarrià està considerat el barri més card de Barcelona. En el barri hi trobem moltes zones verdes, una taxa elevada d'escoles privades  i moltes vivendes de luxe. El barri  va acullir la burguesia del segle XX, ara s'ha transformat amb el barri de la classe mitjana- alta del segle XXI.

Per tal de comprendre millor aquesta realitat us deixem un vídeo de TV3.

Contrariament, el barri del Raval, conegut com el barri Xino, és un dels quatre barris de què es compon el districte de Ciutat Vella, sent el més poblat. L'origen del Raval ja està marcat per la misèria ja que es va construir al segle XIV per aïllar a la població que patia Pesta Negra.

Durant el franquisme es va considerar el barri com un dels més perillosos de la ciutat. En les últimes dècades, s'hi han anat construiïnt diferents serveis, escoles públiques, etc. A més, també s'hi situen la Facultat de Geografia i Història, el Museu d'Art Contemporani, la Massana, etc. Elements que el fan un barri cosmopolita. Tanmateix, l'elevada taxa d'immigració concentrada en el mateix barri sobretot procedent d'África, Ásia i Amèria ha provocat que hi hagi molta pobresa, prostritució i misèria que cada cop és més visible degut a la crisi actual.

Per tal de comprendre millor aquesta realitat us deixem un vídeo de TV3

Creiem que són dues realitats antagòniques i representatives per analitzar no solament el factor científic de l'aigua sinó també el factor humà.

Experiments

Una vegada hem après quines són les diferències que poden haver entre un riu i un altre, com ara són: la salinitat, la duresa, el pH, els nitrats, la conductivitat i la contaminació.  Vam decidir fer un parell d’experiments per tal de poder comparar els dos rius que subministren aigua  als dos barris estudiats, Sarrià i el Raval.  

Per una banda, vam voler saber quin és el grau de PH de cadascun d’ells, per aquest motiu vam fer un experiments. Aquest s’anomena “la prova de Palintest” que consisteix en posar l’aigua dins d’un aparell i barrejar-lo amb un agent químic, i segons el nivell de pH condicionarà que el color de l’aigua sigui diferent o no. D’aquesta manera només ens quedarà comparar-lo amb la taula que trobem a l’aparell. 

Aparell per saber el nivell de PH.

Raval (Riu Llobregat)

Sarrià (Riu Ter)

Després de fer aquest experiment podem dir que el PH dels dos rius és diferent, tal i com podem veure a les dues fotografies anteriors. En la primera d'elles, que correspon al Riu Llobregat, podem observar un color més ataronjat que correspondria a un nivell de PH 7,2. En canvi, en la segona que correspon al riu Ter té un color més rosat que estaria relacionat amb el 7,8 de PH. Podem concloure que el nivell de PH de les dues aigües és l'adequat pel consum diari de les persones, atès que el nostre organisme té un PH de 7,4. En el cas que el PH de l'aigua fos més alt o més baix que el del nostre organisme provocaria variacions que fins i tot podria afectar a les nostres funcions vitals. 
A més a més, podem dir que el nivell econòmic de cada barri no afecta al PH de l'aigua, atès que els factors que el modifiquen són la duresa i els productes químics. Amb això volem dir que com la duresa ve determinada pel tipus de terreny, i els productes químics no han pogut ser abocats  a l'aigua després de sortir de la potabilitzadora, perquè es distribueixen per canonades, el nivell econòmic no influeix, ja que no pot fer variar cap factor.

 

Per altra banda, ens vam proposar saber el nivell de duresa, per tal de saber-lo vam fer un experiment utilitzant el plexocon. Aquest consisteix en omplir el tub fins a la línia blanca que hi ha dibuixada, si aquesta barreja es posa de color blau significarà que l’aigua té 0º hidromètrics (graus que s’utilitzen per mesurar la duresa), en canvi, si es posa de color vermell s’haurà de posar gotes de la solució B fins que canviï al color blau, cada gota vol dir 1 hidromètric. 

Estris per saber la duresa de l'aigua.

Raval (Riu Llobregat)

Sarrià Riu Ter

Una vegada fet el segon experiment, hem arribat a la conclusió que l'aigua del riu Llobregat té un nivell de duresa de 28 (més o menys) baix, ja que s'ha hagut de posar aquest nombre de gotes de la solució B per tal que l'aigua es tornés blava. En canvi, l'aigua del riu Ter, té una duresa (més o menys) alta  perquè ha necessitat 35 gotes de la solució B.
A més a més, cal dir que la duresa no ve determinada pel nivell econòmic del barri sinó pels tipus de terrenys on ha circulat el riu, per tant, el grau de duresa depèn del caràcter geològic del sòl que ha  travessat des del seu origen.

Organització del treball

La finalitat d'aquesta entrada és penjar un mapa conceptual per tal d'explicar d'una manera breu i concisa l'organització de com estructurarem el nostre treball.

També deixem el cmaptools en una pàgina web per si voleu veure'l més gran:

http://cmapspublic3.ihmc.us:80/servlet/SBReadResourceServlet?rid=1334824660046_715645978_510&partName=htmltext