Experiments

Una vegada hem après quines són les diferències que poden haver entre un riu i un altre, com ara són: la salinitat, la duresa, el pH, els nitrats, la conductivitat i la contaminació.  Vam decidir fer un parell d’experiments per tal de poder comparar els dos rius que subministren aigua  als dos barris estudiats, Sarrià i el Raval.  

Per una banda, vam voler saber quin és el grau de PH de cadascun d’ells, per aquest motiu vam fer un experiments. Aquest s’anomena “la prova de Palintest” que consisteix en posar l’aigua dins d’un aparell i barrejar-lo amb un agent químic, i segons el nivell de pH condicionarà que el color de l’aigua sigui diferent o no. D’aquesta manera només ens quedarà comparar-lo amb la taula que trobem a l’aparell. 

Aparell per saber el nivell de PH.

Raval (Riu Llobregat)

Sarrià (Riu Ter)

Després de fer aquest experiment podem dir que el PH dels dos rius és diferent, tal i com podem veure a les dues fotografies anteriors. En la primera d'elles, que correspon al Riu Llobregat, podem observar un color més ataronjat que correspondria a un nivell de PH 7,2. En canvi, en la segona que correspon al riu Ter té un color més rosat que estaria relacionat amb el 7,8 de PH. Podem concloure que el nivell de PH de les dues aigües és l'adequat pel consum diari de les persones, atès que el nostre organisme té un PH de 7,4. En el cas que el PH de l'aigua fos més alt o més baix que el del nostre organisme provocaria variacions que fins i tot podria afectar a les nostres funcions vitals. 
A més a més, podem dir que el nivell econòmic de cada barri no afecta al PH de l'aigua, atès que els factors que el modifiquen són la duresa i els productes químics. Amb això volem dir que com la duresa ve determinada pel tipus de terreny, i els productes químics no han pogut ser abocats  a l'aigua després de sortir de la potabilitzadora, perquè es distribueixen per canonades, el nivell econòmic no influeix, ja que no pot fer variar cap factor.

 

Per altra banda, ens vam proposar saber el nivell de duresa, per tal de saber-lo vam fer un experiment utilitzant el plexocon. Aquest consisteix en omplir el tub fins a la línia blanca que hi ha dibuixada, si aquesta barreja es posa de color blau significarà que l’aigua té 0º hidromètrics (graus que s’utilitzen per mesurar la duresa), en canvi, si es posa de color vermell s’haurà de posar gotes de la solució B fins que canviï al color blau, cada gota vol dir 1 hidromètric. 

Estris per saber la duresa de l'aigua.

Raval (Riu Llobregat)

Sarrià Riu Ter

Una vegada fet el segon experiment, hem arribat a la conclusió que l'aigua del riu Llobregat té un nivell de duresa de 28 (més o menys) baix, ja que s'ha hagut de posar aquest nombre de gotes de la solució B per tal que l'aigua es tornés blava. En canvi, l'aigua del riu Ter, té una duresa (més o menys) alta  perquè ha necessitat 35 gotes de la solució B.
A més a més, cal dir que la duresa no ve determinada pel nivell econòmic del barri sinó pels tipus de terrenys on ha circulat el riu, per tant, el grau de duresa depèn del caràcter geològic del sòl que ha  travessat des del seu origen.